No perdo l esperança,
Apreto el pit d aquest ofec constant de reptes,
Il.lusió i desengany
L àmbit de la vida retrobo a cada detall,
En un suspir, en un gest,
En la insignificància d un record
Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit,
Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit
No perdo l esperança,
De veure que l abisme també té un camí de pujada,
I que ni la temença, ni la cobdícia
Representen per a mí grans obstacles
A llàgrima viva reclamo el dret de sentir,
Car contradir el cor és tan indigne com cruel,
Les empremtes de l amor pa**o de l infern al cel
I a la vida declarant-me fidel us dic...
Allunyeu-vos de mí
Em plantaré davant de tan dura escomesa,
Tan sols sotmès al meu instint, al meu parè
I la defugiré, la combatré,
A la contra dels elements,
Car per molt que ho intenteu
No podreu, ni a tort, ni a pret
Llanço un crit al sord univers,
I no perdo l esperança de perdre la fe,
Car no la vull, no la sento, la desprecío,
Com la por que em persegueix
Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit,
Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit
I amb la templança dels més dignes us dic,
Aparteu-vos de mí, la vida visc en cinc sentits
Eloi boucherie