No perdo l esperança, Apreto el pit d aquest ofec constant de reptes, Il.lusió i desengany L àmbit de la vida retrobo a cada detall, En un suspir, en un gest, En la insignificància d un record Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit, Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit No perdo l esperança, De veure que l abisme també té un camí de pujada, I que ni la temença, ni la cobdícia Representen per a mí grans obstacles A llàgrima viva reclamo el dret de sentir, Car contradir el cor és tan indigne com cruel, Les empremtes de l amor pa**o de l infern al cel I a la vida declarant-me fidel us dic... Allunyeu-vos de mí Em plantaré davant de tan dura escomesa, Tan sols sotmès al meu instint, al meu parè I la defugiré, la combatré, A la contra dels elements, Car per molt que ho intenteu No podreu, ni a tort, ni a pret Llanço un crit al sord univers, I no perdo l esperança de perdre la fe, Car no la vull, no la sento, la desprecío, Com la por que em persegueix Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit, Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit I amb la templança dels més dignes us dic, Aparteu-vos de mí, la vida visc en cinc sentits Eloi boucherie