Rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs
Ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit,
Mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom inexistent
Mentre riuen dins núvols pasatgers, cada dia més distants
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
Un amic que no estigui ma**a vist o una ofrena de la carn
Que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
I així acaben, quan ja tot ha pa**at, cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...
Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
D'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny
Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...