Rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs Ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit, Mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom inexistent Mentre riuen dins núvols pasatgers, cada dia més distants Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció Un amic que no estigui ma**a vist o una ofrena de la carn Que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal I així acaben, quan ja tot ha pa**at, cremats per la veritat i cridant Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard... Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sorida ni final Saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color D'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden Podré tornar enrera, quan estigui ma**a lluny Podré tornar enrera, quan sigui ma**a tard...