Com és que encara no hi puc veure,
Com és que encara parlo sol.
Després de tant de temps, no m'he acostumat
A trencar amb tot el meu pa**at.
Solitari és el meu pas i tothom m'és estrany,
Sóc el nou de la vella ciutat.
Tot té un preu, tot té un adeu que no pots comprar.
Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?
No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull, no es poden donar;
Tot o res, pots perdre o guanyar.
Has d'aprendre a acceptar les regles del joc,
No sempre ho tens tot a les mans.
Sempre jugo de "farol", estic desesperat.
És millor que torni a començar.
Només hi ha una via per on pa**a el tren.
Ha arribat el dia d'anar cap a l'infern,
O tornar a començar.