Com és que encara no hi puc veure, Com és que encara parlo sol. Després de tant de temps, no m'he acostumat A trencar amb tot el meu pa**at. Solitari és el meu pas i tothom m'és estrany, Sóc el nou de la vella ciutat. Tot té un preu, tot té un adeu que no pots comprar. Juga fort i torna a començar. Per què no tinc les coses clares? No vull la dura realitat. Les cartes que jo vull, no es poden donar; Tot o res, pots perdre o guanyar. Has d'aprendre a acceptar les regles del joc, No sempre ho tens tot a les mans. Sempre jugo de "farol", estic desesperat. És millor que torni a començar. Només hi ha una via per on pa**a el tren. Ha arribat el dia d'anar cap a l'infern, O tornar a començar.