Ara em trobo aquí a**egut en aquest bar i el dilluns del mateix dia farà un any.
Però l'espera em desespera i jo espero sol.
A vegades crec que és un malson, només un malson.
Què esperaves trobar-te, bèstia, un jardí de flors?
A la vida tot era fàcil i ja n'hi havia prou.
Digue'm quantes vegades ja t'ho havia dit,
Que si aboques les esperances les hauràs de recollir.
I l'amor, diuen que l'amor és cec.
I l'amor... no vaig veure la paret.
Ella deia que amb l'amor n'hi havia prou.
Ara diu que el temps si vols ho cura tot,
I mentre s'aclara i canvia d'opinió,
Veig clar que tot és un malson, només un malson.
On esperaves trobar-te, bèstia, just al centre del món?
Ara ja ningú t'escolta, és per això que parles sol.
Un nou pas en la teva història de vida i desenganys,
Llençaràs al riu les sabates i ara aniràs descalç.
I l'amor, diuen que no saps mai quan ve.
I l'amor... a mi em va enganxar de ple.