Ara em trobo aquí a**egut en aquest bar i el dilluns del mateix dia farà un any. Però l'espera em desespera i jo espero sol. A vegades crec que és un malson, només un malson. Què esperaves trobar-te, bèstia, un jardí de flors? A la vida tot era fàcil i ja n'hi havia prou. Digue'm quantes vegades ja t'ho havia dit, Que si aboques les esperances les hauràs de recollir. I l'amor, diuen que l'amor és cec. I l'amor... no vaig veure la paret. Ella deia que amb l'amor n'hi havia prou. Ara diu que el temps si vols ho cura tot, I mentre s'aclara i canvia d'opinió, Veig clar que tot és un malson, només un malson. On esperaves trobar-te, bèstia, just al centre del món? Ara ja ningú t'escolta, és per això que parles sol. Un nou pas en la teva història de vida i desenganys, Llençaràs al riu les sabates i ara aniràs descalç. I l'amor, diuen que no saps mai quan ve. I l'amor... a mi em va enganxar de ple.