Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra ment
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament
Grans barreres sense importància em tenen atrapat
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps
Jo em pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou
I ara veig que encara ens queda molt i molt
I m'enfado amb tothom i em tanco a casa meva
On hi tinc pensaments que em vénen constantment però almenys són amics meus
Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat
Però què vols fer-hi més, no podem pas fugir de la nostra ment
Tinc quantre pensament que em vénen constantment i em fan sentir malament
Vull que entenguis aquest missatge tal com l'he pensat
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat
Rememoro aquella mirada com el primer cop
Però ara és l'hora, ara que se m'infla el cor
Sé que s'ha de fer molt menys per arribar on ets tu
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament
Grans barreres sense importància em tenen atrapat
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps
Jo em pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou
I ara veig que encara ens queda molt i molt
Però ho torno a intentar i estàs despistada i jo quedo tocat
I m'enfado amb tothom i em quedo a casa meva
On hi tinc pensaments que em vénen constantment però almenys són amics meus