Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra ment Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament Grans barreres sense importància em tenen atrapat La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps Jo em pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou I ara veig que encara ens queda molt i molt I m'enfado amb tothom i em tanco a casa meva On hi tinc pensaments que em vénen constantment però almenys són amics meus Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat Però què vols fer-hi més, no podem pas fugir de la nostra ment Tinc quantre pensament que em vénen constantment i em fan sentir malament Vull que entenguis aquest missatge tal com l'he pensat Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat Rememoro aquella mirada com el primer cop Però ara és l'hora, ara que se m'infla el cor Sé que s'ha de fer molt menys per arribar on ets tu Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament Grans barreres sense importància em tenen atrapat La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps Jo em pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou I ara veig que encara ens queda molt i molt Però ho torno a intentar i estàs despistada i jo quedo tocat I m'enfado amb tothom i em quedo a casa meva On hi tinc pensaments que em vénen constantment però almenys són amics meus