Temps era temps hi havia
En uns poblet medieval
Un baró de mala jeia
Que a tothom volia mal
Amb carrossa d'or i plata
Pa**ejava tot superb
Pel seu poble que moria
D'esquifit i famolenc
Xics i grans, mig morts de gana
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat
Però ell somreia
I burleta, els cridava amb veu de tro:
A pencar, males abelles
Necessito molt més or
Els diumenges a la tarda
Organitzava un gran joc:
"Vilatans, vinga, a la festa
A la festa de la mort
Vull setze joves per banda
Amb espases i garrots
A fer d'escacs a la plaça
I que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat
Però ell somreia
I burleta els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla
Que a mi m'agrada aquest joc!"
Un joglar pa**à pel poble
Avançada la tardor
Que amb senzilla veu cantava
I així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor"
Xics i grans tots l'escoltaven
Li donaven la raó
Els naixia l'esperança
Van anar a trobar el baró
Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
Si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
A pagar més els tributs
A palau armats anaren
I parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre
No et volem, vés-te'n d'aquí
Que si et quedes, ai de tu!
A la forca has de morir."
Xics i grans tots a la una
Li cantaven la cançó:
"Ai, del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor"
I ell callava i de ràbia
Se li corsecava el cor
Mentre el poble repetia
La cançó del trobador:
"Ai, del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor"