Temps era temps hi havia En uns poblet medieval Un baró de mala jeia Que a tothom volia mal Amb carrossa d'or i plata Pa**ejava tot superb Pel seu poble que moria D'esquifit i famolenc Xics i grans, mig morts de gana Li sortien al seu pas Demanant-li amb ulls plorosos Que tingués d'ells pietat Però ell somreia I burleta, els cridava amb veu de tro: A pencar, males abelles Necessito molt més or Els diumenges a la tarda Organitzava un gran joc: "Vilatans, vinga, a la festa A la festa de la mort Vull setze joves per banda Amb espases i garrots A fer d'escacs a la plaça I que guanyin els més forts" Xics i grans mig morts de pena Li sortien al seu pas Demanant-li amb ulls plorosos Que tingués d'ells pietat Però ell somreia I burleta els cridava amb veu de tro: "A jugar, vatua l'olla Que a mi m'agrada aquest joc!" Un joglar pa**à pel poble Avançada la tardor Que amb senzilla veu cantava I així deia la cançó: "Ai del poble, ai de la vila Que té un lladre per senyor Si vol pau que sigui justa L'haurà de guanyar amb suor" Xics i grans tots l'escoltaven Li donaven la raó Els naixia l'esperança Van anar a trobar el baró Però ell somreia i burleta Els cridava amb veu de tro: "Us faré tallar una orella Si escolteu el trobador" Els vilatans es negaren A pagar més els tributs A palau armats anaren I parlaren sense embuts: "No et volem per baró nostre No et volem, vés-te'n d'aquí Que si et quedes, ai de tu! A la forca has de morir." Xics i grans tots a la una Li cantaven la cançó: "Ai, del poble, ai de la vila Que té un lladre per senyor" I ell callava i de ràbia Se li corsecava el cor Mentre el poble repetia La cançó del trobador: "Ai, del poble, ai de la vila Que té un lladre per senyor Si vol pau que sigui justa L'haurà de guanyar amb suor"