Serà com sempre haurem pensat
Hereus dels detalls, fills de l'atzar
Dóna'm la vida, la poesia és l'únic Déu;
Damunt la barca, dels carrers que haurem cremat
Allà on Verdi comença el seu caminar
El Sol arriba, lent, escales avall
Vindrà el dia, amor, i portarà els teus ulls
A les trinxeres de les places sense nom
Ens trobarem algun dimarts
Potser a Diamant, i jo tornaré a fumar
Canviarem el món, l'ordre del poder
Serem un sol govern d'ulls, instants i mans
Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l'eternitat;
La lluita contra els necis, l'abraçada infinita i temps aturat
Em miraràs i callarem;
"la vida és ara", i dir ara és dir només
Serem el crit fins que perdem la nostra veu
Guerrillera, solidària; guanyarem
Mare de pàtria sense estat
No marxis encara
Arrela en la terra que t'espera
Al sud de les teves mans
Noves maneres de caminar
No marxis encara
Teu és el Sol que il·lumina la cambra
Guerrillera, solidària; guanyarem
Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l'eternitat;
La lluita contra els necis, aliances de guerra i temps aturat