Serà com sempre haurem pensat Hereus dels detalls, fills de l'atzar Dóna'm la vida, la poesia és l'únic Déu; Damunt la barca, dels carrers que haurem cremat Allà on Verdi comença el seu caminar El Sol arriba, lent, escales avall Vindrà el dia, amor, i portarà els teus ulls A les trinxeres de les places sense nom Ens trobarem algun dimarts Potser a Diamant, i jo tornaré a fumar Canviarem el món, l'ordre del poder Serem un sol govern d'ulls, instants i mans Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l'eternitat; La lluita contra els necis, l'abraçada infinita i temps aturat Em miraràs i callarem; "la vida és ara", i dir ara és dir només Serem el crit fins que perdem la nostra veu Guerrillera, solidària; guanyarem Mare de pàtria sense estat No marxis encara Arrela en la terra que t'espera Al sud de les teves mans Noves maneres de caminar No marxis encara Teu és el Sol que il·lumina la cambra Guerrillera, solidària; guanyarem Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a i l'eternitat; La lluita contra els necis, aliances de guerra i temps aturat