Obres els ulls i veus que no estaves somiant
Poses els peus a terra i comences a caminar
T'esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys
El mateix verd de sempre, quasi els olores la sang
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
El teu somni per ells ara és ma**a car
No te'l podran comprar, i ho hauran de dissimular
Engegaran la maquinària de l'estat
Recorreràs mig món, llit i tortura, tot pagat
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
Si aquesta és la coherència de la nostra vida
La desobediència segueix sent l'única sortida
Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà
I viure amb ell és tan sincer com la tendresa de lluitar
Però alguna ment malalta sembla que no ho veu tan clar
Instruments del poder, la percussió sobre el teu cap
En el temps que dura una paraula
Han segrestat la teva innocència
Si aquesta és la coherència de la nostra vida
La desobediència segueix sent l'única sortida
Potser és cert que el nostre pas és petit i poc ample;
Imprescindible no abandonar, és l'essència de la batalla