Obres els ulls i veus que no estaves somiant Poses els peus a terra i comences a caminar T'esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys El mateix verd de sempre, quasi els olores la sang En el temps que dura una paraula Han segrestat la teva innocència El teu somni per ells ara és ma**a car No te'l podran comprar, i ho hauran de dissimular Engegaran la maquinària de l'estat Recorreràs mig món, llit i tortura, tot pagat En el temps que dura una paraula Han segrestat la teva innocència Si aquesta és la coherència de la nostra vida La desobediència segueix sent l'única sortida Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà I viure amb ell és tan sincer com la tendresa de lluitar Però alguna ment malalta sembla que no ho veu tan clar Instruments del poder, la percussió sobre el teu cap En el temps que dura una paraula Han segrestat la teva innocència Si aquesta és la coherència de la nostra vida La desobediència segueix sent l'única sortida Potser és cert que el nostre pas és petit i poc ample; Imprescindible no abandonar, és l'essència de la batalla