Vaig sortir del ventre de la meva mare
L'abril del mil nou-cents vuitanta quatre
Tres anys abans, l'exèrcit apuntava;
La transitiva involució de les paraules
També sóc fill d'una generació covarda
D'antifeixistes que deixaven de ser-ho en democràcia
Que, amb ulls de cec i, sense tenir tacte
No van voler veure que és el feixisme l'únic que porta màscara
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Mai no vendrem la llibertat
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Que el nostre dia arribarà
Sense permís, que jo tampoc sóc cla**ista
També diré que ens van deixar sense missatges
I així hem crescut, a prop del dubte, amb nous llenguatges
Som el que som, part de la història sense pares
Mai no hem votat les estructures que ens aguanten
I els dies són els referèndums d'incertesa
La realitat és com un plat servit a taula
Que ens fan menjar si és fred i no ens agrada
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Mai no vendrem la llibertat
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Que el nostre dia arribarà
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Mai no vendrem la llibertat
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Que el nostre dia arribarà
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Mai no vendrem la llibertat
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no
Que el nostre dia arribarà...
Mai no vendrem la llibertat...
Que el nostre dia arribarà...