Vaig sortir del ventre de la meva mare L'abril del mil nou-cents vuitanta quatre Tres anys abans, l'exèrcit apuntava; La transitiva involució de les paraules També sóc fill d'una generació covarda D'antifeixistes que deixaven de ser-ho en democràcia Que, amb ulls de cec i, sense tenir tacte No van voler veure que és el feixisme l'únic que porta màscara I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Mai no vendrem la llibertat I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Que el nostre dia arribarà Sense permís, que jo tampoc sóc cla**ista També diré que ens van deixar sense missatges I així hem crescut, a prop del dubte, amb nous llenguatges Som el que som, part de la història sense pares Mai no hem votat les estructures que ens aguanten I els dies són els referèndums d'incertesa La realitat és com un plat servit a taula Que ens fan menjar si és fred i no ens agrada I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Mai no vendrem la llibertat I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Que el nostre dia arribarà I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Mai no vendrem la llibertat I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Que el nostre dia arribarà I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Mai no vendrem la llibertat I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no Que el nostre dia arribarà... Mai no vendrem la llibertat... Que el nostre dia arribarà...