Flors descalces On comença l'horitzó Lluny dels homes Seuen ben arran del món. Saben que el temps és breu Però és intens el seu color. Visc en l'aire La distància és el meu nord Fill dels marges La rosada el meu bressol. No pots saber el que tens Fins que no s'ho endú el corrent. El cel s'omple de paraules Que ara el cor no pot callar. El vent t'allunya de casa Ja no et vol deixar tornar. Aniré buscant la sort Seguiré buscant la sort Seguiré buscant la sort Seguiré buscant pel món. Matinades Esperant la llum del sol Hores baixes Resseguint la salabror. Els pètals cauen lents Ja s'han marcit totes les flors. Rera un dia en vindrà un altre Morim per néixer de nou El camí que vé és més ample Però no ets al meu cantó. Aniré buscant la sort