Sopa De Cabra - L'home estàtic lyrics

Sol de llauna, cel de glaç Dins el calaix d'un armari, Draps de dona i un infant Amb un regust enigmàtic, Ve de néixer, està sorprès, Té uns grans ulls Modigliani, Absents, tristos, verds i oberts I una vida fins que els tanqui. És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, Les orenetes faran nius als seus cabells. Quan ja té tres anys no surt A empaitar les papallones, Quan un gos lladra no fuig I els vestits paguen la broma, Quan la neu remou el cel, Ell la mira en lloc de córrer I li'n queda el rostre ple Com les estàtues de Roma. És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, Les orenetes faran nius als seus cabells. Més grandet troba un ocell A sobre d'ell, a dalt d'un arbre, Ell no es mou i un excrement Li fa blanc a mitja cara, Troba la nina d'un ull I la voldria per companya Però no la mira ni acull I la nina se'n va a França. És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, Les orenetes faran nius als seus cabells. Una noia li ofereix un clavell per la solapa, Ell se'l mira però no el pren I el clavell se l'endú un altre, Un estiu quan ell ja és gran, L'amor ve amb tres candidates, Ell les mira afalagat Però l'amor té pressa i marxa. És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, Les orenetes faran nius als seus cabells. Un bonic dia d'abril Tot són flors i ell les olora Però surt l'amo d'un jardí I li fa una cara nova, Descobreix que no està bé I vol dir-ho a una senyora, La senyora no l'entén Perquè és mestra d'una escola. És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, Les orenetes faran nius als seus cabells. Han pa**at anys, s'ha fet gran I a**egut davant la porta I esperant l'enterrament D'aquell de la cara nova, Cel de vidre, lluna d'or Dins d'un caixó sense potes Jeu el cos d'un home mort Ningú riu i ningú plora. És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat, Les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.