Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll Mires llibres d'amagat, busques claus de llocs tancats Investigues les històries que s'amaguen en les coses... Et sents com un lladre intrús encobert per les parets Sense cap moralitat fas les coses perquè vols Ets un nen amagat dins la cabana que t'has fet Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves... És el món particular amb la lògica de tu Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú Ni l'amic més estimat, ni l'amant més desitjat Ni la cosa més bonica, ni l'amor de la vida... És el meu racó de món On ningú jutja Les meves coses Si em pregunten que què penso Jo sempre dic: "res... Són coses meves..." T'agrada pa**ar per llocs solitaris i emboscats Somies trobar princeses oferint-se despullades Enmig d'una clariana de xifrers i de pollancres Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure... Has comès a**a**inats, has fet coses immorals Has guanyat un miler d'homes, has fet l'amor amb mil dones Has volat entre terrats per anar a un altre món I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions... És el món particular amb la lògica de tu Tot es pot imaginar, imagina que ets algú Que ha viscut tres milions d'anys i coneixes les mentides I ningú et fotrà mai perquè tens sabiduria... És el meu racó de món On ningú jutja Les meves coses Si em pregunten que què penso Jo sempre dic: "res... Són coses meves..."