Ric só d'enuigs e pobre de conhort, lluny de tot bé, abundant en dolor, desventurat e malcontent d'amor: essent jo viu, vos dic que ja só mort. No trob remei ni sé a qui m'acost, ne pa**e temps en res que pler me sia; perquè am més la mort que em sia tost que viure lluny de vós, que sou ma aimia. Oh, trist de mi, catiu en mala sort e carregat de molts mals e tristor! Desventurat e malcontent d'amor: essent jo viu, vos dic que ja só mort.