Però en la sequedat arrela el pi crescut des d'ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d'una breu i molt noble i eterna paraula: m'alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo el pas del meu camí, reposa en mi la llum i encalmo ja la nit, torno la dura veu en nu roquer del cant.