Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua pell i, si volen, es queden i fan niu. D'altres pa**en de llarg, però em criden. Jo he pa**at hores, dies i anys per cases, per carrers i per ciutats, per boscos i camins, per vents i mars percaçant-les. Oh, desig de cançons. De vegades n'he pres una i l'he acaronada dolçament, l'he pa**ejada per casa; l'hi he fet vore els llibres meus, i la música estimada, la pintura que m'agrada, l'amor que em fa sentir viu. De vegades es mostren rebels i parle amb elles i em van dient el que voldrien que jo cantés: menyspreu per a tots els opressors, paraules que els puguen fer mal. Amor i fermesa en el combat per a tots els oprimits. Música i consol i companyia per als solitaris i marginats. Oh, desig de cançons. Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Oh, desig de cançons