Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l'any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. Mas io qui visc menys de par e en turment e sens mal fer, volgra que tost pa**às. E, d'altra part, faç pus que si matàs mil hòmens justs, menys d'alguna mercè, car tots mos ginys jo solt per trair-me. E no cuideu que el jorn me n'escusàs, ans en la nit treball rompent ma pensa perquè en lo jorn lo traïment cometa: por de morir ne de fer vida estreta no em tol esforç per donar-me ofensa. Plena de seny, mon enteniment pensa com aptament lo llaç d'amor se meta; sens aturar, pas tenint via dreta, vaig a la fi si mercè no em defensa.