Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d'uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res tranquil: vostès ben bé que ho veuen. La muntanya es fa vella, la muntanya es fa vella, la muntanya es fa vella. Vostè, senyor Esteve, i també vostè, senyor Gonzàlez, ho veuen molt bé, ho veuen molt bé. Alguna cosa pa**a avui, vostès ben bé que ho saben, però no saben el que és. I jo, i jo, i jo no els ho puc dir. Aquesta gent jove, ai!, aquesta gent jove, estudiants i no estudiants, els hi la tenen jurada. Senyor Esteve, senyor Gonzàlez, alguna cosa pa**a avui, i jo, i jo, i jo no els ho puc dir.