El núvol blanc que ara pa**a pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni ma**a, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i el blau, d'aquest moment de vent fluixet, de verd de pins, de mar lluent. Un gran desig, desig de perdre'm, pren cos en mi calladament; d'a poc a poc, com ell, desfer-me en algun lloc que no conec. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i el blau, d'aquest moment de vent fluixet, de verd de pins, de mar lluent. El núvol blanc.