Raimon - Cançó d'opòsits lyrics

Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps, e visc e muir e faig d'enuig plaer, així mateix faig de l'àvol bon temps, e veig sens ulls e sé menys de saber, e no estrenc res e tot lo món abraç, vol sobre el cel e no em movi de terra, e ço que em fuig incessantment acàs e em fuig açò que em segueix e m'aferra. No em part d'un lloc e jamés no m'atur, ço que no cerc ivaçosament trob, del qui no em fiu me tinc molt per segur, e el baix m'és alt e l'alt me sembla prop, e vaig cercant ço que no es pot trobar, e ferma veig la causa somoguda, e lo fons gorg aigua sus port me par, e ma virtut no em té pro ne m'ajuda. Prenga cascú ço qui millor li és de mon dit, vers revesat d'escriptura; e si el mireu al dret e al revés, traure podreu de l'àvol cas dretura.