Fortunes de mar se m'emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l'engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d'un vell cant. A quin port s'enrolà, serviola, aquest nou timoner tan estrany? Jo no sé quins camins del meu somni l'han menat al govern de la nau. Aspres mans mai no deixen la roda, i el meu temps esdevé ja calmat. Lluny, enllà de paraules amargues, una mort resplendent vaig trobar.