S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo.