Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster I com enyoro la cort! T'estimo com s'estima el xai al pastor; Si em tires pedres tinc por Del xai vull la llana, de la vaca el braguer Trenquem la banca dels déus! Teixits adiposos, cosmonautes aqueus I pastorets arameus Hi ha cloves i closques per ordir collarets; A dojo deixo que ragi el vers; Babaus circumspectes ja podeu aplaudir Però això no s'acaba aquí T'estimo ma**a Sóc ma**a bo; Cap a tu corro: Ma ma**a per sa acceleració T'estimo, oh ma**a! Lloem Déu! Si tu m'estimes Un dia seré teu Aquests últims versos els faré descriptius La mussa em dóna peixet: Un carrer ma**a ample d'edificis altius I un home ma**a baixet T'estimo ma**a Sóc ma**a bo; Cap a tu corro: Ma ma**a per sa acceleració T'estimo, oh ma**a! Lloem Déu! Si no m'estimes Jo mai no seré teu