Vaig pel carrer la mirada perduda Tot pa**ejant sense trobar la cura Ofegat pels meus dubtes La nostalgia m' arruga Tanta distancia tant buida no ajuda ni perdre les hores buscante a la lluna Fa dies no truques No trobo vacuna Porto a la butxaca un boci de paper Es tot el que em queda de tants tants moments M'he de reconeixer força malament Son els teus ulls un record tant potent Quin daltabaix, quin desgavell No trobo manera de ser jo mateix No trobo el remei Torno a la butxaca al bocinet de paper perquè t'enyoro Jo t' enyoro Jo dormo a les estrelles T' enyoro a cada lluna Buscant el teu somriure Volant mil aventures He imaginat un parc On parlavem amb els druides On jugavem a ser lliures De complexes, de mirades De sospites de rencunies Podiem ser nosaltres No calien mes paraules Ens miravem a la cara Fent les coses que t' agraden Regalar-te una galaxia Per poder jugar amb els astres Soc el que tot ho nega, el que tot ho supera Pero busco una mirada enyoro sempre la mateixa Porto una nostalgia clavada al cor Perque tot el que desitjo es el teu tresor