No tenia diners, ni tresors al calaix, només volia viatjar a un món on mai no havia anat, omplir les seves caixes amb tot el què li pa**a i ser més fort que el seny i les cabòries que angoixen quan projectes un nou món. No portava barret i es cremava amb el sol... Caminava pel jardí com qui camina per un bosc. I buscava en el mar una imatge brutal que recordés que aquest viatge només és un resultat. Que 1+1 sumen 1.000 que no hi ha restes només ganes de seguir. Que 1+1 sumen 1.000 que amb tu els números m'acabaran sortint. I de cop et treus la bena i no pots anar enrere: El viatge és tan real... I al final tens les mans fredes i el cor accelerat. No tenia diners, ni tresors al calaix, només volia viatjar, omplir tots els prestatges amb tu.