Ovidi Montllor - L'ofici que més m'agrada lyrics

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, mireu l'ésser fuster: -serra que serraràs i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada d'encenalls, et munten una taula; si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert. I caminen de pla- damunt les serradures de color de mantega. I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picaràs i s'embruten els dits; però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten i els galls de les teulades que vigilen de nits. I són homes cepats com els qui més treballin. ¿I al dic? Oh, els calafats! Tot el Port se n'enjoia car piquen amb ressò i es diu si neix un peix a cada cop que donen -un peix cua daurada, blau d'escata pertot. Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden: veiéssiu les gavines com els duen claror. I encara hi ha un ofici que és ofici de festa - el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa, si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: un pis que hom veu al sostre que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret. I encara més si us deia l'ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix d'aixoplucs. El mateix fan un porxo com una xemeneia -si ho volen sense escales pugen al capdamunt; fan també balconades que hom veu la mar de lluny -els finestrals que esguarden tota la serralada, i els capitells i els sòcols i les voltes de punt. Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!