Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillant. Aquesta plaça és tota recollida, tan aquietadora i tan suau, que sembla un replanet d'una altra vida on s'anés a abeurar-hi un glop de pau. Jo no sé pas per què jo aquí voldria estar-hi llarga estona quietament, amb una noia sols per companyia sens besar-la ni dir-li cap lament. Veure el tresor que d'aquí estant s'albira sens esflorar-li el seu cabell gentil, sols sentir-la a la vora com respira... I respirar aquest aire tan tranquil.