Ovidi Montllor - La defensa lyrics

De vegades l'accent policromat, l'ull que es desarma, el braç que s'abandona i la fluïda voluntat que despersonalitza la persona en una tèbia mitja alegria de besos gens brutalitzats, gens àvids; de vegades, aquest caçar somriures sobre els coixins impàvids, i sentir-te que ets meva amb tots els membres lliures, quan cap coet damunt la sang s'eleva, no correspon a flores submarines, ni a estels brunyits il·luminant els cossos, ni al sofre de desgast de les antines barallant-se amb el sofre dels ossos. No és res de melodies imprevistes, i significa sols una defensa contra les hores tristes del trist ocell del pensament, que pensa. Defensa inclús del que abelleix i escura, del punt d'home, i del gest d'arrogància; defensa de lluir la dentadura amb una gratuïta exuberància. Tu, en el llit on reposes, imitació flexible de les roses i de la carn simètrica dels lliris, imitació en la pell abrigada del perfum vegetal, llengua callada sense els agres deliris, fina barca ancorada en el vidre bullent de la follia fa dos minuts; tu, cada dia més plena de misteri, te m'acostes fins a fregar-me el cor, i el cor oblida preguntes i respostes. Tu em dus el cor al marge de la vida! Oh l'alegria de poder desprendre les mans segades i torturades d'aquest cordill tibant, tot gris de cendra, les noves angúnies per comprendre! Alegria de caure de la impura posició grotesca al llit on s'abandona una figura tremoladissa i fresca, reminiscència de les a**utzenes, i del sospir gebrat de les sirenes! I és per això, rosada criatura, que em dol tant de deixar-te cada dia i abandonar la nostra cambra obscura i l'oliós vermell de la pintura que del llavi pintat set desprenia. Perquè, allunyat de tu allunyat del vori de les teves camèlies despullades, torna a clavar-me tot el món marmori les precises ganivetades; i sento entre les pells electritzades, desconegudes i conegudes, un gust de mort en totes les begudes i en totes les mirades.