Ovidi Montllor - Aiguamarina lyrics

Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem i en la fusta de l'escàlem. I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles. Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment i aquesta mica de vent i el teu amor, transparent com una aiguamarina.