Ovidi Montllor - Poema per a l'exposició apel·les Fenosa lyrics

Dolça forma, que una esperança violenta ha pres als destins; mica pura de terra, dins un buit de llum dibuixant-se. La seva solitud (amor!): atònit un record et mira des del temps ma**a ple, que gira entorn del teu fràgil Ilangor. Ja més simple, com t'hi podries reconèixer? Tu no canvies, dura als somnis com a la mà. No comprenen què et pot armar amb un tan innocent imperi; però és nostre tot el misteri.