Ovidi Montllor - Formes i paraules 1 lyrics

I Varen pensar-me uns savis dits la forma que sóc i guardo. II Ben endinsada en fang, en bronze, pujo, claror d'idea, per les arrels més fosques al gran esclat del somni. III Velers d'aranyes solque graons d'escuma. Mans, esguardeu-vos dins el treball, com fràgils vidres dringats per l'aire. IV De guix, de bronze, de fang, de terra cuita: precises formes, guany del combat amb l'àngel, rebel·lia, domini. V Mira'm i digues si no sóc acabada com em volien guies subtils del noble origen de la forma.