Una nit de lluna plena Tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres ma**a terra. "Com el Vallès no hi ha res." Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somnio completa.