Als nostres avis i àvies Em vas contar com els mataren A les presons d'oblit i horror Amb l'esperança afusellada Escrita en llàgrimes de foc Vas marxar en llargues columnes Pels camins de fred i dolor; Cames i cors plens de ferides Aquell mil nou-cents trenta-nou Renaix la memòria Renaix la consciència Renaix l'esperança Renaix la victòria Em vas parlar del llarg exili A les presons del teu record Amb l'enyorança derrotada Escrita en llàgrimes de foc Vas tornar amb cara envellida Sense renúncies ni remors Amb la ferida en la mirada D'aquell mil nou-cents trenta-nou Renaix la memòria Renaix la consciència Renaix l'esperança Renaix la victòria