Temps fa que era temps que de lluny un vent de la serra o del pla, tramuntana o ponent, ens a**egué a la taula. Qui sap que menjarà i si dret o esquerrà, si dur-li el brou en ta**a o en un plat. Com complaure al convidat? Lli ho preguntí a qui ho sap. Allò que va ser va durar no-res, fou com un corrent al finestral batent que mossa no en fera. Anant amunt i avall, estant atrafegada, torne i trobe cella sense pres. Pel forat de la xemeneia la sutja a llom de l'airet. El sucre i la sal no s'han de mesclar, l'oli sura en l'aigua m'obliga la pena. El sucre i la sal no són de mesclar, gra salat que endolça em dona més pena.