Just en el moment en que l'avió anava caient sense control I la gent xisclava Em va venir a la ment aquell clotet que et surt rient I la llargada infinita del del teu coll Els arbres s'anaven acostant ràpidament per la finestreta I encara que sembli inversemblant No estava trista havent tastat els teus petons Tot i el fum sortint dels alerons Just abans del cop damunt d'un camp de gira-sols I encapçalar demà les portades Un fort cop de vent va redreçar-nos bruscament I el capità ens va saludar per l'intèrfon Sonaven ben lluny com de costum absurdament les ambulàncies I encara que sembli inversemblant, A l'endemà ja me n'havia oblidat Del que val la pena de veritat