Ja sabies que jo al matí no sóc gens sociable
Però vas venir,
No tens perdó.
Els teus crits no són compatibles amb la ressaca
El meu cap va caure
A la tormenta enmig del tro.
En aquell moment jo era conscient,
La teva vida no valia
Ni una denúncia a la comissaria.
Eres com la mosca que torna que mai no s'espanta.
Et vaig tallar la mirada,
La última vegada.
Ara quan pa**es pel carrer tothom et mira,
En boca de tots ets
La cara partida.
En aquell moment vaig deixar anar
Tot el que de tu pensava,
Una ampolla trencada contra la cara.