Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc fora,
que no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang.
Ara que em sento capa
de cantar si un altre canta,
avui que encara tinc veu
i encara puc creure en dus.
Vull cantar a las pedras, la terra, laiga,
el blat i el cam que vaig trepitjant ,
a la nit, al cel, a aquest mar tant nostre
i al vent que al mat ve a besar-me el rostre.
Vull alar la veu
per una tempesta,
per un raig de sol
o pel rossinyol ...que va cantar al vespre
Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc fora,
que no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang,
Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se membala
per un moment de estimar
al veure un infant plorar.
Vull cantar a lamor, al primer, al darrer,
el que et fa patir, el que viu un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van pa**ant pel mn.
Vull alar la veu per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar, avui que encara tinc veu,
qui sap si podr dem.
Pero avui noms tinc vint anys,
avui encara tinc fora,
i no tinc lnima morta
i em sento bullir la sang