Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat el terra
sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia
he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell.
I si un dia et fan falta
no pateixis, jo te'ls guardaré.
I si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré,
els porto escrits a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.
Vam marxar de casa
ara fa molt temps,
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien,
el mar estava quiet.
Anàvem a la deriva,
a l'horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d'aquell que només té fe;
si un dia et fan falta
no pateixis, que jo les guardaré.
Si un dia et fan falta
no pateixis, que no les oblidaré,
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.
Poemes i promeses...
poemes i promeses...
poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
La tardor ha arribat,
començo a tenir fred,
les hores se'm fan curtes
i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa
i sento com se m'escapa de les mans.
Els poemes i les promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré,
doncs cal que anem de pressa,
que potser no hi som a temps.
que potser no hi som a temps...
que potser no hi som a temps...
que potser no hi som a temps!