Ja torna a casa, la gent cansada
farta de tant treballar.
Per un grapat de falsos propòsits
com ens deixem enganyar.
Tothom s'amaga darrera la finestra
dels cotxes que venen i van.
Sense pietat els neons enlluernen
el fum surt de terra a l'asfalt.
És la vella història:
la del somni americà.
Tothom sap quan arriba,
ningú sap quan se'n va.
Sento el blues d'un juke-box metàl·lic,
i el bar a punt de tancar.
Només quatre meuques buscant solitaris
que per un petó pagaran.
Sense pietat els cossos malmesos
el desig pa**eja de nit,
ofertes discretes d'un gram de c**a,
l'únic que et pot fer resistir.
Molt sovint oblides
que prop d'aquí tens el mar.
Pot ser una bona sortida
per si mai vols marxar.
Però ara és molt tard...
I en travessar el pont de Brooklyn,
Manhattan et sembla un gegant.
Mm sento sol molt lluny de casa
on tu m'estàs esperant.
Però ara és molt tard...
Però ara és molt tard...