Tot pa**a tant lent,
res no ha canviat des d'aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estàvem sols,
i no calia dir-nos cap paraula,
tot ho enteníem només mirant-nos als ulls.
La seva mirada estava plena de misteri,
de la seva vida no en podia saber res.
Dels dies feliços queda la tristesa
només ve per dir-nos que no hi ha res etern.
Oh!
Els dies pa**en.
Oh!
No hi ha res etern.
Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar,
res no sabia, res no esperava,
només volia compartir la soledat.
Oh!
Els dies pa**en.
Oh!
No hi ha res etern.
Ningú sap d'on va arribar,
la gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap a on va marxar,
ella només ens va deixar
records de tristesa
i avui tothom la troba a faltar.
Com podia dir-li que a vegades en silenci
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista plena de misteri,
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar.
Oh!
Els dies pa**en.
Oh!
No hi ha res etern.
Oh!
Els dies pa**en.
Oh!
No hi ha res etern.