Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre
És condició humana equivocar-se cada setmana!
Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes
La necessitat del plor és que et fa la cara neta
Si la lluna va de dol i el desconsol t'envolta
Plora i queixa't, somriu i canta així la boira s'escampa
Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia
Ai que si m'hi trobés ara, dos cops més m'ho pensaria...