Els dits es van polint
A cada brot que hom no ha esporgat,
Mentre el fred sha despertat,
Les mans es van endurint.
Les borra**es a tot volt
Sn paranys que hom ha plantat,
Intentant no perdre el tra
De les que volen tocar el sl.
I a lhora desmorzar...
Volem pa amb oli,
Pa amb oli volem,
Si no ens en donen...
No collirem!
Els troncs darbres millenaris
Que hom ha de trepar
Per collir el millor fruit
Del menjar mediterrani.
Aquells sacs a vora el mur
Plens dolives que hom a estimat,
Sn el gran petit tresor
Que al mol ens hem dendur.
Aix a lhora de dinar...
Volem pa amb oli,
Pa amb oli volem,
Si no ens en donen...
No menjarem!
Ja la llum es va apagant
I les forces que hom ha esgotat,
Es renoven daquell oli
Que del mol ha anat rajant.
I a lhora de sopar...
Volem pa amb oli,
Pa amb oli volem,
Volem pa amb oli,
Pa amb oli volem,
Volem pa amb oli
Pa amb oli volem,
Si no ens en donen...
No callarem!
Si no ens en donen...
No callarem!